Leon Battista Alberti

Leon Battista Alberti

Presumpte auto-retrat en relleu de Leone Alberti (c. 1435).
Biografia
Naixement	(it) Leon Battista degli Alberti 14 febrer 1404 Gènova (República de Gènova)
Mort	25 abril 1472 (68 anys) Roma (Estats Pontificis)
Sepultura	Basílica de la Santa Creu 43° 46′ 06″ N, 11° 15′ 46″ E / 43.76845°N,11.262739°E / 43.76845; 11.262739
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de Bolonya - dret (1421–1425)
Activitat
Camp de treball	Pintura, teoria de l'art, arquitectura, humanisme, escultura, xifratge, dret eclesiàstic, edifici històric i Renaixement
Lloc de treball	Roma (1443 (Gregorià)–1472 (Gregorià)) Florència (1439 (Gregorià)–1443 (Gregorià)) Ferrara (1438 (Gregorià)–1439 (Gregorià)) Florència (1434 (Gregorià)–1437 (Gregorià)) Roma (1432 (Gregorià)–1434 (Gregorià)) Pàdua (1416 (Gregorià)–1428 (Gregorià)) Bolonya
Ocupació	filòsof, dramaturg, matemàtic, pintor, medallista, organista, artista, científic, teòric de l'art, humanista, escriptor, musicòleg, criptògraf, lingüista, escultor, poeta, teòric de l'arquitectura, arquitecte, teòric musical, alt càrrec
Activitat	1419  –  1472
Moviment	Renaixement italià
Professors	Gasparinus de Bèrgam
Instrument	Orgue
Obra
Obres destacables (1278) Santa Maria Novella (segle XV) Apologi centum (segle XV) Temple Malatestià (segle XV) San Sebastiano (1436) De pictura (1451) Palau Rucellai (1452) De Re aedificatoria (1472) Basilica de Sant'Andrea (1564) De statua

Leon Battista Alberti (Gènova, 14 de febrer de 1404 - Roma, 25 d'abril de 1472)^[1] fou un arquitecte, matemàtic i poeta genovès. A banda d'aquestes activitats, també fou criptògraf, lingüista, filòsof, músic i arqueòleg essent una de les figures artístiques més polifacètiques del Renaixement.

Alberti pertany a la segona generació d'artistes del Renaixement, i en fou una figura emblemàtica, per la seva dedicació a les més variades disciplines. Es mostrà constantment interessat per la recerca de regles, tant teòriques com pràctiques, capaces d'orientar el treball dels artistes; en les seves obres anomena alguns cànons. Per exemple, a De statua exposa les proporcions del cos humà, en De pictura proporciona la primera definició de la perspectiva científica i per últim en De re ædificatoria (obra que conclou el 1450) descriu tota la casuística relativa a l'arquitectura moderna, subratllant la importància del projecte, i classifica els diversos tipus d'edificis segons les funcions que han de complir.

L'aspecte més innovador de les seves propostes consisteix a mesclar allò antic i allò modern, propugnant la praxi antiga i la moderna, que havia iniciat Filippo Brunelleschi. A més, segons Alberti: "...l'artista en aquest context social no ha de ser un simple artesà, sinó un intel·lectual preparat en totes les disciplines i en tots els terrenys". Una idea hereva de l'enciclopedisme medieval dels doctes, però adaptada a l'avantguarda humanista.

La classe social amb què Alberti es relacionarà és l'alta burgesia culta florentina. Treballà al servei dels mecenes més importants de la seva època: el papat, els Este a Ferrara, els Gonzaga a Màntua, els Malatesta a Rímini.